L’obsolescència programada ha estat un tema de debat durant anys, especialment en el context dels dispositius electrònics com els telèfons mòbils. Molts usuaris s’han preguntat si la disminució del rendiment de la bateria és una estratègia intencionada de les empreses per forçar els consumidors a comprar nous dispositius. Ara, un nou estudi de la Universitat de Stanford sembla oferir una resposta clara a aquesta preocupació: la deterioració de les bateries no és conseqüència de l’obsolescència programada.
Què és l’obsolescència programada?
L’obsolescència programada és la pràctica, suposadament utilitzada per algunes empreses, de dissenyar productes amb una vida útil limitada per tal de fomentar la compra de noves versions. Els telèfons mòbils i les seves bateries són un dels exemples més citats per a aquesta pràctica, ja que molts usuaris han observat com el rendiment de les bateries decreix significativament després d’uns quants anys d’ús.
L’estudi de Stanford: La veritable causa del deteriorament de la bateria
Segons l’estudi realitzat per la Universitat de Stanford, el deteriorament de les bateries de liti-ió, que es troben en la majoria de telèfons mòbils, no es deu a una estratègia intencionada per part dels fabricants, sinó a la naturalesa química i física de les bateries mateixes.
Les bateries de liti-ió experimenten una pèrdua de capacitat natural a mesura que s’utilitzen. Amb el temps, les reaccions químiques internes degraden els materials que permeten emmagatzemar i transferir energia. Aquest fenomen es veu accelerat per diversos factors com la temperatura, el nombre de cicles de càrrega/descàrrega i l’ús intensiu del dispositiu.
Els factors que influeixen en la degradació de les bateries
- Cicles de càrrega/descàrrega: Cada vegada que carreguem i descarreguem una bateria, aquesta experimenta un petit deteriorament. A mesura que es completen centenars de cicles, la capacitat d’emmagatzematge de la bateria disminueix.
- Temperatura: Les temperatures altes acceleren la degradació dels components químics de les bateries. Això és especialment problemàtic en zones amb climes càlids o quan els dispositius s’utilitzen per a tasques exigents que augmenten la temperatura interna.
- Ús del dispositiu: Les aplicacions i funcions que consumeixen molta energia, com els jocs o la reproducció de vídeos en alta resolució, forcen les bateries a treballar més, reduint la seva vida útil.
L’impacte sobre els usuaris i el paper dels fabricants
Tot i que els fabricants no dissenyen les bateries per fallar intencionadament, el fet que les bateries es degradin amb el temps pot generar frustració entre els consumidors. És per això que moltes empreses han començat a oferir opcions de substitució de bateries o actualitzacions de programari que permeten millorar la gestió de l’energia dels dispositius.
Alhora, les empreses també han fet avenços en la tecnologia de bateries, buscant alternatives més duradores i menys sensibles a la degradació, com les bateries d’estat sòlid. Això podria allargar la vida útil dels dispositius en el futur.
Conclusió: Un procés natural, no planificat
L’estudi de Stanford conclou que la reducció del rendiment de les bateries mòbils amb el pas del temps és un procés natural, no un intent d’obsolescència programada. Tot i això, és important que els usuaris siguin conscients de com poden gestionar millor les seves bateries per allargar-ne la vida útil, com per exemple evitant exposar els dispositius a temperatures altes o carregant-los de manera eficient.
Les investigacions en noves tecnologies de bateries continuen, i en un futur no gaire llunyà, podríem veure dispositius amb bateries que duren més i resisteixen millor l’ús intensiu.
